La inspiració transversal
A vegades, observant la natura aprens les coses més variades. Jo, observant aquestes flors, he après que la Vida no s’ho pensa tant. No pensa si està bé o no, si agradarà o no, si és adequat o no. Només fa en base al que és, a la seva natura pròpia, i prou.⠀
⠀
D’altra banda, d’ençà que va començar el confinament, que he estat fent-me la pregunta: “què he vingut a fer, jo al món?” “què puc aportar?”.⠀
⠀
Si ajunto una cosa amb l’altra, el que em pregunto és quina és la meva veritat, què puc aportar jo des de qui sóc, quina és la meva natura. ⠀
⠀
He arribat a tres conclusions molt interessants… ⠀
I de pas, entenc que ja n’hi ha prou d’empatollar-se, que no cal que m’ho pensi tant, que puc tirar més pel dret i estarà bé.
1. A les meves classes no només m’hi agrada ensenyar a cosir bé. També hi ha una part molt màgica, que les alumnes de la classe presencial dels dimecres (us estimo, noies ❤️) valoren molt i que és primordial per a la meva satisfacció personal, i que és aquest altre ensenyament que dono “entre línies” i que ajuda les meves alumnes a tenir pau amb elles mateixes, a valorar-se i felicitar-se, a ser menys crítiques amb elles mateixes, a tenir més confiança en el procés, a mirar-se més a dins i a estimar-se més.⠀
⠀
I tot això jo no ho estic explicant a ningú. Les alumnes s’ho troben quan venen a classe, així, per sorpresa, com una sorpresa agradable. I això no pot ser. A partir de ja, començo a explicar, alt i clar, què hi ha les meves classes de costura, perquè són una mica terapèutiques i perquè voldràs (o no) apuntar-t’hi.⠀
⠀
Perquè el que a mi m’agrada i em motiva d’ensenyar a cosir és el fet d’ensenyar a una altra persona, ajudar-la en el seu creixement, i això inclou esdevenir una bona cosidora (amateur o professional) però també el seu creixement personal. Això sí que em motiva, i m’encanta, i m’emociona i em posa com una moto.⠀
⠀
Allò que deia de la veritat al post anterior. Doncs això, la veritat de les meves classes és aquesta i ja n’hi ha prou d’amagar-la.
2. Sento la necessitat d’escampar arreu una nova mirada envers la moda i la roba. Envers la forma com consumim roba i com ens relacionem amb ella. Donar a conèixer com funciona la indústria de la moda i perquè necessitem canviar cap a una moda més sostenible. Vestir-nos amb més amor cap al planeta i cap a les altres persones que hi viuen. I alhora, descobrir que fer-ho també és un acte d’amor envers nosaltres mateixos.⠀
⠀
Perquè el món (i el món som tots) necessita un canvi, i el canvi comença per tu mateix. I potser fa mandra (sí ja ho sé, canviar hàbits fa molta mandra), però a més de necessari, serà un canvi bonic i agraït, ja veuràs. T’ho dic per experiència pròpia.⠀
⠀
I com ho faré? La pregunta del millón! 😄⠀
⠀
Doncs tan fàcil com anar-te parlant per aquí, explicant-te coses. També puc fer publicacions més llargues al meu bloc (t’has subscrit a la meva newsletter? Te la recomano molt!). O fins i tot (amb el temps i unes canyes) puc oferir xerrades i conferències.⠀
⠀
Però fer-ho. Ho tinc a dins, em bull. Potser agradarà o no, ja m’ho trobaré. Però, tal i com les flors a sota el banc, això és el que em surt de natural.
3. I per acabar, allò que suposa menys sortida de l’armari de les tres conclusions a les que he arribat, però no per això menys important. Potser allò que tendeixo a oblidar, perquè sovint queda sepultat sota mil altres activitats, però que suposa l’essència del que és Maria Aguyé: el disseny, la bellesa.⠀
⠀
I és que ara mateix, amb els casaments, els festivals, festes i tota mena d’activitats socials parats, em fa una por important oferir cap nou disseny.⠀
⠀
Però alhora, penso que necessitem bellesa més que mai, i necessitem recordar que estem vius i que hem vingut al món també a celebrar coses. Tot allò que pertany a l’àmbit de l’ànima, com ara l’art, la poesia, la música, la bellesa, és necessari més que mai. I resulta que a mi se’m dóna més o menys bé fer roba bonica.⠀
⠀
Per tant, som-hi. De fet, tinc alguns dissenys nous planificats, altres a mig fer, i n’hi ha algun que ja està acabat i tot. Em llanço a la piscina, i si ara no hi ha aigua, doncs ja la ompliran més endavant (però espero molt molt fort que hi hagi aigua ni que sigui per mullar-me els peus!).⠀
⠀
Som-hi, i a ballar. Balles amb mi?